El zazen (en japonès 坐禅, za ‘seure’ – zen ‘meditació’) és la pràctica la meditació en posició asseguda (atenció plena al moment present).
Descripció de la postura:
– Les cames encreuades en posició de Lotus o de mig lotus amb els genolls recolzant-se a terra.
També pot practicar assegut de genolls sobre els talons (Seiza).
– L’esquena dreta, des de la pelvis fins al clatell
– La pelvis lleugerament basculada cap endavant i les lumbars lleugerament arquejades
– El clatell estirat i el mentó ben ficat cap a dins.
– Les espatlles relaxades i les mans juntes a la falda, al davant del Hara, els dits de la mà junts, la mà esquerra sota la mà dreta, els dits de la dreta a sobre dels de l’esquerra, i amb els polzes tocant-se lleugerament les puntes.
– La mirada apuntant a 45 o cap al davant, els ulls semi tancats, però la vista relaxada, sense enfocar en el que hi hagi al davant.
– La boca tancada, les dents en contacte i la llengua tocant suaument el paladar darrere de les dents.
Pràctica del zazen:
No es pensa en cap objecte, pensament o imatge. Es concentra l’atenció i l’activitat principalment en l’expiració, de manera que es tendeix a establir un ritme lent de respiració abdominal en què l’expiració és notòriament més prolongada que la inspiració.
El concepte és de simplement estar assegut, no reflexionar, senzillament respirar i no seguir activament els pensaments. No forçar els pensaments, permetre que flueixin, no aturar-se en ells, deixar que apareguin i se’n vagin. Els pensaments van i vénen, depurant el contingut superflu de l’inconscient, fins que la ment, com avorrida, entra en un estat d’atenció més subtil.
Influència psicosomàtica del zazen:
– La postura corporal millora. Es consolida la motricitat des del centre de gravetat del cos, a l’altura de la pelvis.
– Desapareixen les tensions innecessàries, especialment les derivades d’expressió o auto control a la cintura escapular (espatlles i omòplats) i coll.
– Millora el reg cerebral i la compenetració entre les tres capes del cervell (instintiu, emocional, i còrtex) i la connexió entre hemisferis.
– S’estableix una respiració més lenta i profunda, integrant l’abdomen en el moviment del diafragma, aconseguint una major i més equilibrada oxigenació de tot el metabolisme.
– Es crea una coordinació entre l’expressió corporal i el pensament.
– Els pensaments desordenats del subconscient tendeixen a ser depurats, com en una digestió mental.
– Es produeixen nivells de descans metabòlic i mental més profunds que durant el son corrent.
– Es flexibilitzen parts del cos com els malucs, engonals, lumbars, turmells, genolls (encara que es recomana ser cautelós amb els genolls quan es posen), i es permet la participació psicosomàtica de més parts del cos en la configuració de sensacions (integració emocional del cos).
Mentalment es tendeix a deixar les actituds d’ansietat. Es deixa de veure les opinions i descripcions com contundents en presència d’un oposat. Es produeix una reintegració de la intuïció i l’herència subconscient, alhora que es renova l’obertura per hàbits o visions noves.
El zazen es considera una porta al més profund de l’ésser i la clau a noves etapes de desenvolupament de la consciència. Al mateix temps es descriu a vegades com el mètode de retornar al cos i la ment la seva condició natural.
Koan
La paraula ‘koan’ significa en japonès «cas públic», i és una sèrie de diàlegs entre mestre i deixeble, que pot contenir una o diverses preguntes que desafien la lògica o el sentit comú, i es mantenen en la ment per produir el que es coneix com a «despertar», o l’experiència de «veure en la mateixa naturalesa». Esgotada per vans esforços, la ment arriba a un estat on no hi ha conceptes, ni discriminació intel·lectual, i la realitat es percep tal com és, lliures de condicionaments culturals, socials o educatius.
