«Judo – Camí de la flexibilitat«
El Judo (柔道) o camí de la gentilesa / flexibilitat, va ser creat pel mestre japonès Jigorō Kanō (嘉納 治 五郎) 
en 1882 conegut en aquest llavors com Kano-Ryu-Jujutsu, i enriquit pel mestre Kyuzo Mifune després de la mort de Jigoro Kano on Mifune li va donar la millor tecnica i elegància fins al dia d’avui com es coneix. El mestre Kano va recopilar l’essència tècnica (llançaments, luxacions, immobilitzacions, estrangulacions, desarmaments i cops) i tàctica (desplaçaments, posicionaments, transicions, mètodes de respiració, etc.) de dues de les antigues escoles clàssiques de combat cos a cos japonès medievals o Jiujitsu (柔 術), adaptant-les a un entrenament a temps real. Cal notar que fins a finals del s.XIX aquestes tècniques eren ensenyades sense entrar en combat actiu, ja que diverses d’aquestes (com les luxacions als genolls, al maluc o de la columna) es consideraven massa perilloses, per a ser incloses en un format esportiu. El mestre Kano va seleccionar i estructurar les tècniques que podien aplicar-se en un combat esportiu sense un alt risc de lesions. Això va atorgar als judokes un avantatge inigualable enfront d’altres japonesos que limitaven el seu entrenament a la repetició de les formes o kata.
Les tècniques en què el mestre Kano es va inspirar van ser derivades dels ensenyaments dels estils Tenjin Shin’yō-ryū (天神 真 楊 流) i Kito-ryū (起 倒流) que al seu torn estan basades en els mètodes de lluita cos a cos practicats pels guerrers medievals en armadura o samurai en el camp de batalla fins a l’inici del segle XIX al Japó. El mestre Kano va aconseguir reunir les tècniques en un sol format, amb el nom de Judo, dins de la seva escola, el Kodokan.
El Judo és un dels quatre estils principals de lluita esportiva més practicats avui en dia a tot el món. A partir del Judo kodokan s’han derivat o desenvolupat les actuals formes de jiujitsu europeu, jiujitsu americà, jiujitsu brasiler, sambo rus, nihon tai jutsu, fins i tot arribant a influenciar diversos sistemes moderns com el Hapkido coreà i el krav magá israelià. Això es deu principalment al fet que judokes formats al Japó i els seus deixebles al llarg del món s’han encarregat del desenvolupament d’aquestes altres formes.
